Les noves tecnologies que revolucionen el sector cultural

Les noves tecnologies i les noves formes de relacionar-nos entre les persones, o les maneres de fluir i compartir els continguts culturals estan transformant des de fa anys tot el sector cultural, i òbviament no de manera exclusiva.

A més, aquest procés segueix evolucionant, a mesura que acceptem i generem nous paradigmes (o fins i tot els barrejem amb vells), i sorgeixen innovacions tecnològiques que amplien o milloren processos i funcions que fèiem amb altres mitjans.

Algunes d’aquestes tecnologies que estan transformant museus o festivals, per exemple, són les apps pròpies. Si en l’última dècada vam veure la digitalització en pdf del clàssic programa de mà per informar als nostres públics de les activitats que realitzàvem (podent arribar així a més públics gràcies a la ubiqüitat de les xarxes, i de pas disminuint l’impacte ecològic), després aprofitem de manera complementària les xarxes socials per comunicar les nostres propostes fins i tot a temps real.

Ara arriben les apps o aplicacions mòbils, en les quals podem ordenar millor la informació, jerarquitzar-la d’una manera més agradable, ampliar informació complementària que pot ser d’interès (per exemple, les fitxes de cada artista, o de les pel·lícules si parléssim d’un festival de cinema…), i fins i tot afegir-li una capa de sociabilización, permetent als nostres assistents poder relacionar-se amb uns altres. Un dels exemples més excel·lents, i que innoven i milloren edició a edició, és la app del festival SXSW (South by SouthWest). El nou programa de mà és la app.

També ens trobem amb més noves tecnologies que estan introduint-se en l’àmbit cultural com els beacons o el Big Data. A més, és probable que en uns anys vegem més aplicacions de Realitat Virtual en combinació a la Realitat Augmentada gràcies a propostes barates com les Google Cardboard.

Mentre, algunes tecnologies que fins fa poc les classificàvem com a noves, estan deixant de ser-ho, simplement perquè ja tenen una implantació en el nostre a dia a dia gairebé total, o almenys ens semblen mundanes, la seva aura de novetat l’han perdut (excepte casos puntuals com podria passar amb Snapchat, molt interessant de conèixer si els nostres públics són molt joves).

Això significa diverses coses, incloent que tenir una web i presència a les xarxes socials més importants per als nostres públics no són un complement, sinó que són d’estricta necessitat per a qualsevol projecte cultural.

Fins i tot el QR està començant a generar dubtes, en part perquè la seva implantació no està tan estesa com s’hauria esperat, bàsicament i d’entrada, la majoria de models de Smartphone no porten instal·lat de fàbrica la programació per llegir els codis, obligant a l’usuari a haver-ho d’instal·lar en algun moment determinat, amb el resultat de trobar-nos alguns usuaris que ho tinguin instal·lat, uns altres que no.

I en part perquè apareixen noves tecnologies com els esmentats beacons que poden millorar l’accés a cert tipus d’informació, en aquesta cas contextualitzada com fan en el Slate Museum de Gal·les, i permeten a qualsevol usuari amb Bluetooth en el seu dispositiu ampliar informació o descobrir continguts Transmedia, amb unes possibilitats didàctiques i artístiques més que interessants.

Fa poc Acció Cultural Espanyola (AC/I) va presentar el nou Anuari de Cultura Digital 2016, on han tractat a través de diferents experts culturals com està afectant aquestes transformacions digitals en la cultura i la seva comunicació, i una detinguda anàlisi de les tendències més essencials en noves tecnologies en l’àmbit dels festivals per a la comunicació, com per a la gestió interna